MENÚ PRINCIPAL

Els primers anys (1917-1964)

El Club Tennis Girona comença l'any 1917, quan el senyor Josep M. Riera i Pau, el senyor León Audoard, el senyor Balcells i el Compte de Berenguer s'ajunten per formar el Girona Tennis Club.
Ells seran els impulsors de les primeres instal·lacions que tindrà l'entitat, situades entre el passeig central de la Devesa i el riu Güell, i que constava d'una pista de tennis orientada de nord a sud i d'un vestidor projectat per l'arquitecte Rafael Masó i Valentí.

El primer president d'aquesta societat tenística va ser el Compte de Berenguer.
En aquests primer anys de vida del Club ja hi havia diferents figures que destacaven pel seu bon joc.

El 7 d'Octubre de 1919 s'inunda la Devesa i la pista de tennis queda en molt mal estat.
Per l'any 1922 i després de la inauguració de l'estadi de Vista Alegre, es construeix, gràcies al senyor León Audouard, una pista al costat d'aquest estadi.

A mesura que el temps passava, i a la vegada que el Dr. Jacint Muñoz assumia la presidència del Club, la pràctica del tennis a la demarcació de Girona anava progressant, i tenia molt a veure amb el fet que els jugadors del Club de Tennis comencen a entrenar-se setmanalment.

És en aquest període quan es construeix la segona pista en Vista Alegre, al sud de la primera.
 

La nova etapa del club (1965-1967)

L'any 1965, la junta presidida pel senyor Antoni Brodes i Costa planteja la necessitat d'un important canvi de filosofia en el Club Tennis Girona, amb la intenció d'agafar no tan sols la font esportiva sinó també la social.

Es necessitava crear un marc idoni per a parelles i matrimonis que a part de fer exercici, poguessin fer vida social en el Club, mentre els nens es formaven en l'esport del tennis i també en la natació.

És per això que la junta d'aquell moment comença a treballar en la cerca d'un nou reemplaçament per al Club de Tennis Girona i la manera de finançar aquest projecte.

El 23 d'Agost de 1965 es compren els terrenys de Palau - sacosta - on actualment està situat el Club.

El Club agafa vida. L'arribada dels Immortals Girona (1968-1982)

A partir de 1968 i durant 15 anys, se celebrarà en les instal·lacions del Club de Tennis Girona el concurs internacional Immortal Girona.

Es tractava d'un campionat d'estiu - bàsicament en el mes de Julio, àdhuc que en algunes edicions es va fer durant el mes de Setembre - on participaven jugadors que venien de molts llocs, la majoria espanyols i llatí - americans.

Immortal Girona va ser una forta rellevància tant a nivell de Girona com a nacional i estatal, suposava un gran fet que a l'estiu es trencava la rutina de l'entitat i solament es va deixar d'organitzar per motius econòmics.

Durant dues setmanes - aus una - es respirava un gran ambient en el Club i es van arribar a presenciar partits de gran nivell.

Al llarg d'aquests anys de campionats, van passar pel Club molts jugadors i molt bons.

Destacarem, per exemple, noms com Jairo Velasco, Ivan Molina, Harals Elsembroich, Martin Gaite, William "Anec" Álvarez - durant molts anys, "coach" dels germans Sánchez Vicari -, fins a grans jugadors com Mercedes Guix, Mª Jesús Mateo, Margarit Riley o Viki Baldovinos.

25 anys de campionats socials

La finalitat més important d'un Club de Tennis és la pràctica d'aquest esport, i la màxima expressió d'aquesta pràctica és la competició. En qualsevol Club, els campionats socials adquireixen molta rellevància. En el nostre, no a estat cap excepció.

Entre totes les categories del Campionat, destacarem el Campionat Social Absolut, el més important de tots i el que atorgava cada any el títol de Campió Social, en les categories masculina i femenina.

En la categoria masculina, durant els primers anys es tènia que destacar un nom per sobre de l'els altres, l'i Joaquim Muntanya. el va aconseguir els primers títols amb un peculiar joc conegut per tots, i anys més tard faria tota una institució dins del Club, on mai serà oblidat.

Després del, apareix gent, és jove, que guanya títols o arribarà a la final del campionat; molts d'ells, a de més, procediran de l'Escola de Tennis del Club.

Aquí la llista de membres ja és més llarga: Pitu Duran, Francesc Xavier Muñoz, Josep M. Coll i molts uns altres, que comencen a escriure la història d'aquests campionats.

Jaume va escriure una de les pàgines d'or de la història d'aquests campionats socials.
Sortit de l'Escola del Club, va iniciar un camí que després a estat seguit per molts uns altres.
La seva llista de títols arriba fins a entrats els 80.

Després d'algunes aparicions destacades per Jordi Oliveras i de Joan Bigues, va agafar el relleu dels èxits Josep M. Campistol, germà de Jaume. De certa manera, ell representava la continuació de la carrera dels èxits iniciada per Jaume, però amb un estil totalment diferent, més agressiu però amb menys estil. Josep M. Campistol va guanyar el títol de campió varies vegades.

Uns anys més tard, el nom que més rellevància tindrà serà el de Marcos de Coll.
Durant gairebé tota la dècada dels 80, va aconseguir un títol darrere un altre, explicant només amb Josep Viñolas com gran contrincant.
Els dos competiran les finals i els títols, amb un lleuger avantatge per a Marcos, i un gran exemple d'esportivitat per a tots, sent grans rivals dins de les pistes i grans amics fora d'elles.

A partit de 1987, serà un nou nom qui escriurà la un altre pàgina d'or en la història del Club Tennis Girona. Parlem de Miquel Puig, fill del no menys conegut entrenador del Club, Joan Puig.

Miquel es convertirà en la primera raqueta del Club i el jugador amb més possibilitats de fer alguna cosa important.

Anys després, vindran molts altres: Albert Benús, David Vidal, Jordi Camps, Joan Marc Puig...
Tots ells continuaran aconseguint títols de campionats socials.

En la categoria femenina, per fer el resum és més fàcil. Aquí un nom que es repeteix una vegada i una altres és: Francesca Mussons.
Què es pot dir de Francesca que no se sàpiga? Difícilment, cap un altre jugadora aconsegueix fer el que va fer Francesca, campiona insuperable pràcticament des de 1967, aconseguint tots els títols fins a 1987, en què Clàudia Coll va agafar relleu.

Entre els seus rivals, destacarem M. Teresa Riera, Elena Coll, Rosa M. Va marcar i, més tard, M. Ángeles Subias, Clàudia Coll, Anna Palau.

Després de Francesca Mussons i del títol aconseguit per Clàudia Coll, solament hauria de destacar-se a Anna Pauté, que amb tres títols consecutius es convertirà en la jugadora amb més trofeus després de Francesca.